DESEIXIR-SE, [DESEXIRSE] v. refl.

Desfer-se de (+ acusatiu), desprendre's de (+ acusatiu).

"Senyora, com vol la magestat vostra desexir se de una tan singular joya per donar la a mi?..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXII

"E fets que lo dit Johan Dasin scriva al dit Françoy Ferrer que ls nos liure car en altra manera no s vol desexir de la moneda."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.693, f. 80 v) Secretorum 3, reg. 2.693, f. 80 v (Alfons IV-V, 1433/36)?

"Ab tant N Anrich se parti devant Carles molt yrat e despagat, e desexi s d ell e de sa amor e de sa companya..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LX

"E aço no us cuydets que u diga per tal que haga en cor de desexir de vostre servey..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXXIV

"... car si guerra havem... no fariem saviesa que ns desisquessem de nostres galeras per persona del mon."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.258, f. 85 r) Sigilli secreti 126, reg. 1.258, f. 85 r, l. 20 (Pere III, 1376/79)

"Lo ters estament de rao es, Senyer, com la rao no vol seguir son cors e desix se de sa manera e seguex lo cors de fe e de creensa..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 12, cap. 239

"Mas, prohomens, ab greu que ns sap nos vos haurem a desexir de la primera galea e dels dos lenys que volem trametre en Sicilia..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXIX

"No vull que la tua senyoria passe treball tan incomportable que ara te n pots ben desexir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXLV

"E aquell altre, hun dia venia una cosa, l altre dia altra, e dona comiat al rapaç e puys desiysque s del roci, e, com fonch en la ciutat, vel vos descalç, e mal apparellat, desrobat."
Ferrer, Vicent Quaresma 160, XLVI

"E quan viren que no y podien altres coses acabar desisqueren se de nos e de l infant en P. fiyl nostre."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 545